Resultado sobre 2 votaciones:

2 DE JULIOL DEL 2005.
CRÒNICA PERIODÍSTICA DEL PALIO DE SIENA.

Dos cops a l'any, l'essència sienesa en estat pur omple els carrers de la ciutat. No obstant, totes les il·lusions, emocions i esperances es concentren en un indret: la Piazza del Campo. Siena va demostrar ahir un cop més que les tradicions més antigues no es perden i que la raó de ser de la seducció toscana rau en esdeveniments com aquest. L'equip del barri d'Il Bruco va guanyar la primera cursa de l'any amb el Fantino Gigi Bruschelli muntant el Barbero Berio, en un ambient competitiu i orgullós, molt propi del tarannà italià.

EL PALIO: DEL SEGLE XIII AL SEGLE XXI
El Palio és una tradicional cursa de cavalls que se celebra dues vegades a l'any –el 2 de juliol i el 16 d'agost- a la plaça principal del centre de Siena, a Itàlia. La cursa pren el nom del seu premi, il Palio (originàriament, mantell), que és una gran bandera pintada en secret abans de la cursa que es col·loca al damunt d'un pal i que de manera col·loquial se l'anomena il cencio (el drap). A la cursa només poden competir deu cavalls que representen deu de les disset contrade, els barris de la ciutat, ja que no hi ha lloc per a més. Els preparatius per a la cursa i aquesta mateixa desperten rivalitats intenses i sentiments apassionats, i l'esdeveniment està associat amb conspiracions, intrigues i suborns als genets. La cursa va precedida per una processó i una profusa mostra d'ostentació. En contrast, la cursa resulta violenta i breu: dura al voltant de vuitanta segons i les ferides als cavalls i genets són freqüents, sobretot a l'anomenat "cantó de San Martino".
Les carreres de Palio eren comuns durant l'edat mitjana a les ciutats italianes –com Verona, Pàdua, Ferrara o Bolonya-, i sovint estaven associades amb grans festivals de l'Església catòlica romana i acompanyades de brutalitat i vessaments de sang. La primera referència al Palio és de 1238 a Siena, i va retenir la seva popularitat durant el renaixement italià però va caure en desús al segle XVII, excepte a Siena que encara ara en manté la celebració.

LA VIGÍLIA
Siena està esplèndida. És 1 de juliol, la vetlla del Palio. A les 7.45h del vespre s'ha fet la prova general, i ara només queda l'espera impassible per l'endemà. Banderes i estendards pengen de les façanes d'aquells edificis de color terrós i totxana, una tonalitat que la pintura a l'oli ja defineix com el color "Siena". El cel s'enfosqueix i la ciutat és plena: la vigília del Palio engresca a la gent a celebrar la festa, i la nit calorosa dels estius mediterranis convida a gaudir dels carrers. Els edificis antics –palaus- estan il·luminats amb calidesa, i les banderes de cada contrade es mouen de tant en tant amb el pas de la gent i la calitja vespertina que juga a escapar-se pels carrers. La gent, visitants i sienesos, exterioritza la seva eufòria i també la contagia. Crits, rialles... la "notte di festa", el tarannà italià en la seva essència pura.

Els carrers mudats poc a poc condueixen a la gent cap a un mateix destí, la Piazza del Campo, escenari on any rere any des de l'Edat Mitjana se celebra la carriera. La plaça, bellíssima i impressionantment gran, és Palio i és vida: els edificis que l'envolten estan engalanats per a l'ocasió i l'escenari –el circuit- està preparat. Taules de bars i gelateries plenes envolten el recinte, la Fonte Gaia està il·luminada i l'interior de la plaça és ple de grups de persones que s'asseuen a les totxanes col·locades en "opus spicatum" mentre que la Torre del Mangia del Palazzo Pubblico testimonieja silenciosament i discreta la vida de la plaça, tal i com porta fent des de fa més de 700 anys.

•  
• • 1
  • 2
  • 3
  • 4
• Siguiente 

¿Has estado en este lugar y quieres publicar un relato?

• 
• 
• 
• 
•